L'euro guanya el dòllar

Deia Josep Pla que per a que “el país” funcioni cal que la pesseta sigui forta i que hi hagi la Guàrdia Civil. Pla veuria d’aquesta forma esquemàtica la clau del funcionament de l’economia i la disciplina social. Deixant de banda la Guàrdia Civil, que serà objecte d’una altra entrada, em centraré en la moneda.

Catalunya, com a estat sobirà, fabricà moneda pròpia amb les seves seques, i de forma exclusiva, fins el malaurat 1714. Des d’aleshores hagué de regir-se, de grat o per força, amb la moneda espanyola (malgrat que la pesseta com el seu nom ho testimonia era una moneda d’origen català).

El XIX hi hagué la constant lluita entre proteccionistes i lliurecanvistes, entre industrials i comercials. Els segons partidaris d’una moneda menys forta. Durant el XX la pesseta, una moneda feble en el context internacional, maldà per mantenir la paritat amb l’or en difícils conjuntures com els períodes inflacionistes de la guerra i la postguerra.

Nixon, necessitat de diners per al Vietnam, trencà la paritat dòllar-or i la vàlua dels bitllets començà a dependre exclusivament de la confiança..."confiança en déu” tal com s’imprimí al paper moneda americà. I tothom seguí des d’aleshores el mateix camí.

Després d’entrar al Mercat Comú , que ha estat tot un èxit econòmic, participàrem el 2002 en l’adopció de l’euro, amb una paritat de 166,7 pessetes. Des d’aleshores l’economia ha crescut força , però els preus dels productes bàsics (esperonats per la forta demanda internacional de la Xina i els països emergents ) no han parat de pujar.

A hores d’ara el nostre país és quasi tan car com USA o qualsevol altre país europeu . L’euro, que va començar canviant paritàriament amb el dòllar, a hores d’ara ja val més del 50% (un €, 1,56 dòllars). Ara podem viatjar molt millor a USA, podem comprar el petroli a preus alts però moderats si tenim en compte que en origen s’ha triplicat i , també, adquirir productes asiàtics que tenen com a patró la moneda americana...
Però ens és molt i molt difícil exportar, element bàsic en un món globalitzat.

La moneda europea pot morir d’èxit en països amb fort dèficit en la balança de pagaments, entre els quals els Països Catalans i l'estat espanyol, perquè estan comprant molt i els és difícil exportar. Alguns experts recomanarien baixar els tipus d’interès europeus. Alemanya, que lidera la zona euro, no està per la labor.

El debat, doncs, està servit.