La guerra de l'aigua

Les terres del nord de Lleida s’han aixecat per la suposada captació d’aigua del Segre al Llobregat, els gironins volen impedir el transvasament d’aigua del Ter cap a Barcelona, i al mateix temps les comarques de Tarragona volen defensar els seus pous. Així doncs les comarques s’han revoltat contra les necessitats imperioses d’aigua de l’àrea metropolitana de Barcelona.

El problema de l’aigua que ja el crèiem superat, i unit als països subdesenvolupats d’ Àfrica o als països àrids de l’Orient mitjà, se’ns presenta ara en tota la seva cruesa a les nostres latituds.

Val a dir que des dels anys 80 les terres de la costa ( d’on sóc originari) tenen un problema greu de nitrats i de salinització. Els pous amb motor van haver de fer-se cada cop més profunds, i, finalment, s’ha obligat amb bon criteri a estendre el reg pel sistema del goteig. Ara, però, la sequera amenaça també les terres de l’interior.

Cada any hem posat, però, més i més gent a viure en aquest tros de terra. Els Països Catalans, amb quasi 12 milions d’habitants, reben més de 25 milions de turistes cada any. Els darrers 10 anys hem crescut amb la immigració més d'un 17%, gairebé dos milions de persones. Tota aquesta pressió ha creat unes necessitats molt superiors a les que teníem abans i en un país poc preparat.

Què se n’ha fet els darrers 20 anys per prevenir aquest problema? És evident que massa poc. Alguns que s’omplen la boca en defensa del país haurien de respondre amb fets concrets.

Que ara l’administració hagi de transportar aigua en vaixells cisterna des d’Almeria, ens hauria de fer caure la cara de vergonya. Si l’administració ha de preveure les necessitats del poble, val a dir que amb l’aigua no ha estat per la labor. Amb totes les cauteles ambientals que cal tenir en compte, cal fer constar que no s’han construït les necessàries plantes dessalinitzadores. El transvasament del Roine ( l’únic transvasament factible i sostenible) encara és “en fase d’estudi” i l’estat sempre s’ha oposat a finançar-lo. I el que és més greu, no s’ha desplegat un sistema sostenible de consum d’aigua ( tipologia de jardins, sistema de regs, control eficient de la distribució, processos industrials de baix consum,…).

Als Països Catalans hi ha poc petroli, gairebé no tenim ferro ni carbó, i ara és fa evident la mancança del be natural més preuat de tots, l'aigua. Els particulars que ja estem racionalitzant el seu ús ... ens hem d'enfrontar per l'aigua per culpa d'una administració poc seriosa?