Conservació de llocs de treball o preservar el medi ambient? Aquesta disjuntiva tan bèstia, tan immoral, és la que durant tants anys ens ha plantejat la mineria, i en concret la mineria de la potassa a casa nostra. Ras i curt, l'extracció del Bages és responsable de la salinització de l’aigua de la conca Llobregat.
L’explotació de la riquesa natural de la sal ha estat i és estratègica per l’agricultura, l’alimentació i la indústria. Des de temps reculats Cardona ja era potent perquè tenia el monopoli de la sal. I els estudis tècnics geològics i miners a Manresa han estat sempre a l’avantguarda des de fa 60 anys amb la nostra prestigiosa Escola de Mines.
Les mines de potassa de Súria, successores de les de Cardona, aporten una gran producció. Súria, però, ara és la principal causant de la progressiva salinització del Cardener.
Les mines de Sallent per la seva banda salinitzen el Llobregat. Explotades també per l’empresa Iberpotash, de capital israelí, donen treball a més de 500 operaris i exporten arreu del món. Les mines de Sallent han creat la muntanya artificial més gran de les nostres latituds amb les sobres de la sal extreta del subsòl. La seva silueta domina amenaçadorament el Pla de Bages i va augmentant dia a dia en dimensió. Aquests dipòsits van contaminant tant les aigües superficials com les subterrànies i totes elles fan cap al Llobregat amb greus conseqüències.
Fins ara no hi ha hagut manera que l’empresa invertís en la protecció ambiental. Semblava que havia agafat els sindicats gairebé com a hostatges per tal de no fer els deures que prescriu la normativa europea.
Ara, i després de la gran resposta dels moviments cívics com prou sal! i dels representants polítics més conscients, i amb la reactivació del fòrum de la mineria, comença a haver-hi alguna reacció. Ja es parla del cobriment del runam, d’una fàbrica de reciclatge de la sal, de quantitats importants d’inversió mediambiental,... Caldrà, però, seguir vigilant.
I és que a hores d’ara i amb el tema de l’aigua ja no s’hi pot jugar més.
L’explotació de la riquesa natural de la sal ha estat i és estratègica per l’agricultura, l’alimentació i la indústria. Des de temps reculats Cardona ja era potent perquè tenia el monopoli de la sal. I els estudis tècnics geològics i miners a Manresa han estat sempre a l’avantguarda des de fa 60 anys amb la nostra prestigiosa Escola de Mines.
Les mines de potassa de Súria, successores de les de Cardona, aporten una gran producció. Súria, però, ara és la principal causant de la progressiva salinització del Cardener.
Les mines de Sallent per la seva banda salinitzen el Llobregat. Explotades també per l’empresa Iberpotash, de capital israelí, donen treball a més de 500 operaris i exporten arreu del món. Les mines de Sallent han creat la muntanya artificial més gran de les nostres latituds amb les sobres de la sal extreta del subsòl. La seva silueta domina amenaçadorament el Pla de Bages i va augmentant dia a dia en dimensió. Aquests dipòsits van contaminant tant les aigües superficials com les subterrànies i totes elles fan cap al Llobregat amb greus conseqüències.
Fins ara no hi ha hagut manera que l’empresa invertís en la protecció ambiental. Semblava que havia agafat els sindicats gairebé com a hostatges per tal de no fer els deures que prescriu la normativa europea.
Ara, i després de la gran resposta dels moviments cívics com prou sal! i dels representants polítics més conscients, i amb la reactivació del fòrum de la mineria, comença a haver-hi alguna reacció. Ja es parla del cobriment del runam, d’una fàbrica de reciclatge de la sal, de quantitats importants d’inversió mediambiental,... Caldrà, però, seguir vigilant.
I és que a hores d’ara i amb el tema de l’aigua ja no s’hi pot jugar més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada