Ningú no ho vol escoltar, però estem assistint a un altre gran genocidi cultural. El Tibet, ocupat des del 49, resisteix com pot l’expansionisme xinès. El seu govern legítim va haver d’exiliar-se ja el 59, i des d’aleshores resideix a l’Índia. Diuen les cròniques que la repressió, davant les contínues manifestacions a Lhasa, està essent molt forta i que ja s’han produït gairebé 80 morts.
Sembla ser que el gegant xinès, clau en l’economia mundial, és incapaç de democratitzar-se. Han passat gairebé 20 anys de la revolta de la plaça de Tiananmen i tot resta igual. És de calaix, per tant, que si no respecta els drets humans del seu poble, molt menys pot respectar els drets, costums i lleis d’un poble “exterior” i diferent com ho és el tibetà.
El poble tibetà ha tingut moltes dificultats per preservar els seus trets nacionals. Ja als anys 60, la repressió de la Revolució cultural cremà més de 6.000 monestirs. El desenvolupament agressiu portat pel règim colonial ha fet que perillin a hores d’ara el 70% dels boscos i que abundin els dipòsits de residus nuclears. Ara la pressió exercida per l’estat i la constant immigració de xinesos, que gairebé arriba al 50%, està desnaturalitzant expressament aquest poble.
En un any de jocs olímpics la Xina i el poble tibetà són a l’aparador. De consumar-se la brutal repressió contra l’antic poble monacal, es demostraria la incapacitat de mantenir el diàleg per part del sistema comunista xinès i deslegitimaria en gran manera els amfitrions de l’esdeveniment olímpic internacional. Una llàstima.
Occident no hauria de tancar els ulls. Malgrat els importants interessos econòmics que suposa la Xina, hauria de fer respectar el dret del poble tibetà a la seva lliure determinació. En el dia d’avui la Casa de Tibet ha convocat una manifestació davant el consulat Xinès. Trobo que se l’hauria d'escoltar i fer costat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada